Ja fa temps que molts de nosaltres estem patint, amb major o menor grau, les conseqüències d’una crisi que afecta especialment a moltes famílies que es troben amb un, dos o tots els seus membres a l’atur. Malgrat, amb l’índex d’atur situat al 15,94 % , no és una excepció que escapa a totes les problemàtiques que se´n deriven.
Així, els malgratencs i malgratenques patim d’una manera o altra aquesta crisi, uns perquè es troben sense feina, amb subsidi d’atur els que tenen sort i sense cap mena d’ajut els que ja han esgotat totes les possibilitats, altres perquè la petita o mitjana empresa que va crear, segurament amb esforç i sacrifici, no acaba de tirar . Botiguers que veuen com les vendes segueixen baixant sense que es vegi enlloc la remuntada, i els que, tot i tenir una feina, veuen les seves nòmines (segurament baixes si tenim en compte el nivell del cost de la vida) congelades o fins i tot rebaixades. Tot plegat, un desastre del que ben pocs s’escapen.
Però encara hi ha qui pensa que les famílies malgratenques poden fer un esforç més gran. Molt més gran encara del que venim fent fa temps amb la càrrega de les contribucions especials que han estat la clau per fer possible les millores urbanes de tots aquests anys de govern socialista, encara que habitualment es pengen la medalla d’una bona gestió, i fàcilment s’obliden que el contribuent ha fet possible moltes de les inversions amb aquestes contribucions especials que a Malgrat no es perdonen mai.
Sabem que els impostos són necessaris per a poder gaudir d’uns serveis imprescindibles i que tots hem de contribuir a que el nostre poble vagi endavant, i que els ingressos amb que compta l’administració local en temps de dificultats econòmiques també baixen…però en el que no estem d’acord és en que la solució per fer front a les despeses del consistori passi en gran mesura per l’augment d’impostos i taxes.
Hi ha despeses inevitables, però d’altres s’haurien de revisar amb molta cura. Per posar només dos exemples, es podrien reduir més les hores extres del personal de l’Ajuntament si optimitzem recursos i incorporem la figura del voluntariat per donar suport a diferents tasques vinculades a les activitats del teixit associatiu (festes, fires,actes esportius,etc) i estalviaríem en lloguer de locals si féssim ús d’espais municipals que ara mateix estan tancats. L’antiga caserna de la Policia Local n’és l’exemple més evident, però no únic, d’aquesta manca d’optimització dels espais de propietat municipal.
D’altre banda, l’equip de govern ha previst unes inversions per l’any 2012 que no donen cap benefici econòmic directe ni indirecte a la població, i no el donen ni a curt ni a llarg termini.
La continuació de les obres de millora del Barri del Castell i la remodelació dels carrers Carme, Llibertat i St.Elm (aquestes últimes bona part dels veïns no estan d’acord amb l’oportunitat del projecte) són les úniques inversions d’un pressupost en el que no hi veiem un intent real d’austeritat.
Nosaltres entenem que aquest no és el camí que l’Ajuntament de Malgrat hauria de seguir per buscar solucions a una crisi econòmica que afecta a tots els sectors de la població i la economia local.
Al passat Ple municipal del mes d’octubre vam veure com, amb el vot de qualitat de l’alcaldessa, s’aprovaven unes ordenances que estableixen un augment de l’impost de béns immobles i de totes les taxes que encara no havien tocat sostre, com les escombraries. També veurem pujar el rebut de l’aigua i les persones grans que gaudeixen del servei de teleassistència, que fins ara era gratuït, hauran de pagar per continuar comptant amb aquest ajut indispensable per els que viuen sols.
Aquests són només alguns exemples de com les decisions de l’equip de govern afecten al dia a dia i a la economia domèstica de cada un de nosaltres. Unes decisions preses per dos partits polítics, PSC i PP, que governen en minoria i que han trobat l’aliança del representant d’ ICV que amb la seva abstenció a fet possible que ordenances i pressupostos tiressin endavant.
Obdúlia Cuatrecases 
En el Ple el Sr. Antonio Puignou va referir-se a la cançó enfadosa a la petició per part de l’oposició de fraccionament del rebut de la contribució . Aquest senyor viu en el país de les meravelles? Ell arrai que cobra més de 20.000 € de sou de l’Ajuntament en forma de dietes perquè no li perjudiqui la seva pensió de jubilació. No en sap ni res l’home. Com pot donar lliçons i defensar la pujada d’impostos amb els dos sous que té ell a final de mes? Sr Puignou posis en la pell dels que estem a l’atur i d’altres que cobren sous de 800 € al mes, quant cobra vostè?